THE END!

Bé, ha arribat el final, això s'ha acabat. Per fi, les vacances ja són aquí. Sincerament, estic molt millor que quan vaig començar el trimestre que, tal com podreu veure a l'entrada "expectatives que tinc sobre l'assignatura" la meva actitud era una mica "negativa". Però, des de casa, A mallorqueta, davant la piscina, tot es veu d'una manera diferent. Només esper poder reposar i cargar totalment les piles per tal de poder començar l'any vinent amb més ànims.

Bé, adéu a tothom i BON ESTIU!!!!

Exàmens... i tranquil·litat!!

"Merda d'exàmens", això és el que sol pensar quan arriben. No és que hi estigui en contra ni res, és obvi que són necessaris per tal de poder "avaluar" unes competències. Però, suposo que és inevitable aquest sentiment de "rebuig". Podem parlar, fins i tot, d'"examinitis", és a dir, aquella por, nerviosisme, inseguretat i mil coses més que recorren el nostre cos.

No obstant això, sempre intento posar bona cara a tot. És clar que hi ha exàmens i EXÀMENS, és a dir, no és el mateix fer un petit examen sobre X tema, que, per exemple, fer un examen oficial del qual depèn, en certa manera, gran part del teu futur.

Pel que fa a la meva experiència personal, crec que tots els exàmens que he fet han estat bastant "normals", és a dir, que mai he fet un examen "super llarg", o molt complicat. En aquest sentit, suposo que l'examen més complet que he fet va ser el "First Certificate", que constava d'un reading, "use of english", listening, writing i un speaking. A més a més, aquest examen es fa en dos dies. És l'examen que recordo més, ja que també és el que m'he preparat més, amb dos anys d'acadèmia orientat totalment a preparar aquest examen.

Ara bé, si parlem d'un examen important, cal parlar de l'examen d'accés a traducció. En vaig fer dos, el de l'Autònoma i el de la Pompeu. Tot i ser un examen amb un mateix objectiu, cal dir que diferien bastant un de l'altre. Primer vaig fer el de l'Autònoma, que en teoria m'havien dit que era molt més fàcil que el de la Pompeu, que encara no havia fet. En aquest sentit, quan vaig sortir de l'examen de l'Autònoma, em vaig adonar que difícilment entraria a fer Traducció. Però, sorprenentment, un cop a l'examen de la Pompeu, em va semblar molt més fàcil i, per sort, ho vaig aprovar i, conseqüentment, vaig poder fer el que encara estic fent. Pel que fa a l'examen, només comentar que sol tenir bastanta por als listenings o als orals, i quan vaig veure que havíem de resumir una "conferència", vaig pensar: "fins aquí he arribat". Però, va resultar molt més simple del que pensava.

Els nervis són un factor molt important a l'hora de fer exàmens. Personalment, no sóc una persona molt nerviosa, sinó més aviat el contrari, sóc massa tranquil. No obstant això, jo crec, en el meu cas, hi ha nervis quan sé que no m'he preparat molt bé l'examen. Però, com ja he dit, no me sol posar nerviós, "si no ho aprovo avui, serà un altre dia".

Una bona aula...pel matí...amb els amics....

Abans d'endinsar-me en les meves predileccions respecte als horaris, els companys o l'acondiconament de l'aula, m'agradaria comentar que els factors externs (com els que acabo d'esmentar) poden ser tan importants com les classes en sí. Al meu parer, aquests factors intervenen en un millor o pitjor rendiment del que estem fent. En altres paraules, si estem a un lloc còmode, que ens hi sentim bé, treballarem molt millor que no pas si ho fem en un lloc que hi estem de mala gana. Per tant, és clar que l'acondicionament d'una aula, o la bona relació amb els companys, o els horaris tenen molt a veure en un millor o pitjor rendiment. Bé, en aquest sentit, crec que té més a veure amb la motivació, ja que no és el mateix anar a classe de bones (amb una bona disposició) que de males, és a dir, pensant que és una cosa obligatòria que no hi ha més remei que fer. Respecte a la millor aula en què he rebut una classe, suposo que va ser la de l'escola d'idiomes, o millor dit, de l'acadèmia. No era una sala molt gran, ja que a la classe només érem 6 més la professora. Hi havia una gran taula ovalada, amb cadires ben còmodes, una gran pissarra de tinta (no de guix). A més a més, disposàvem d'un petit projector i un ordinador que s'utilitzava en alguna activitat de classe. Les parets de la sala estaven pintades d'un colo rogenc, i al fons hi havia un gran finestral que, no sé com explicar-ho, però donava certa sensació de llibertat. I, per acabar, fins i tot teníem aire acondicionat, que, segons quins dies, no és que fos necessari, sinó "obligatori".

Personalment, va ser la millor aula en què vaig fer classe perquè era molt confortable, amb colors vius, amb eines tecnològiques, amb molta llum; en definitiva, bastant familiar. No semblava una aula, no se pareix gens a sa típica classe amb "escriptoris" individuals, amb 40 persones més... Respecte a la relació amb els companys, només dir que, com ja he comentat més amunt, pot tenir molta incidència en el procés d'aprenentatge, ja que pot ser un factor a favor o en contra. És a dir, si hi ha molt bona relació entre els companys, vulguis o no, és un al·licient per anar a classe. En canvi, si aquesta relació no existeix o, fins i tot, hi ha "mal rollo", és clar que fa que t'absentis o que hi vagis de mala gana i, per extensió, amb molt poca motivació. En el meu cas, primer dir que pel que fa a la universitat, no he estat una persona molt oberta, que parla amb gent i gent i gent. Sincerament, no sé la raó, però suposo que vaig començar així i així he acabat. Amb això no vull dir que em senti malament o qualsevol altra cosa semblant, sinó que he passat més aviat desapercebut. En aquest sentit, per exemple, recordo alguns dies que si trucava a algun company per a veure que tal i que si aniria a classe, i llavors em contestava que no podia per X raons; primer, sempre deia: "ok,ok, tranqui, jo aniré a classe i ja te diré el que hem fet". Malauradament, la majoria de vegades la cosa acaba sense anar a classe. Per tant, en definitiva, puc afirmar que la relació amb els altres companys és un factor a tenir en compte pel que fa a l'aprenentatge de llengües. Per acabar, quant als horaris, només comentar que prefereixo anar a classe pels matins perquè, al meu parer, encara que resulti "estrany", crec que estàs més despert i molt més descansat que no pas si vas a classe a les 7 de la tarda. En aquest sentit, també caldria comentar que si tinc classes pel matí, crec que aprofites molt més el dia, o almenys és el que em passa a mi. Per tant, suposo que sí que té incidència en l'aprenentatge, ja que, com ja he comentat abans, crec que quan comença el dia estàs més receptiu.

Pel que fa a la continuïtat de les classes, crec que és millor un poc cada dia, per anar assimilant els continguts. En aquest sentit, si fem només un cop per setmana, per exemple, tres hores, penso que resulta més útil fer tres sessions d’una hora cadascuna. Pel que fa als cursos intensius, comentar que sí que ho he provat, però ho vaig fer a Alemanya. Per tant, no sé si els coneixements assolits tenien més a veure amb les classes preses, o si, pel contrari, era més per estar endinsat en la cultura. Finalment, esmentar el fet que, tot i que vaig quedar “content” del curs intensiu”, segueixo pensant que millor “un poc cada dia”.