Expectatives? Malauradament cap ni una!

Abans de res, comentar que formo part d’aquell grup que es van endinsar en la que coneixem com a “doble llicenciatura”: Traducció i Interpretació i Lingüística. Dit això, l’única raó per la qual estic matriculat en aquesta assignatura és perquè per a mi és obligatòria, ja que per a la gent que va optar per l’itinerari de la doble llicenciatura, a l’hora de fer la preinscripció, només hem de tenir en compte un full on figuren totes les assignatures corresponents al nostre pla d’estudis, amb la qual cosa molt difícilment podem cursar altres assignatures: en primer lloc, perquè no necessitem més crèdits i, en segon lloc, perquè la càrrega lectiva d’aquest itinerari sol ser bastant gran.
Per tant, no es pot dir que hi tingui un interès concret o especial més enllà del que tinc amb qualsevol altra assignatura. No sé si és perquè ja arriba l’estiu i la calor es comença a fer notar, o perquè estic a quart de carrera, o perquè potser el que faig no m’agrada tant com em pensava, però arribats a aquest punt, de veritat que no espero res de cap assignatura, és a dir, que el que vull és cursar-les, aprovar-les i seguir endavant en la meva vida. Això no vol dir que no tingui cap opinió respecte a l’assignatura, ja que és clar que tot i que no esperi res en concret, alguna cosa he de pensar. En aquest sentit, el títol de l’assignatura sol influir molt, ja que, personalment, m’atrau molt més “Ensenyament de llengües” que no pas, per exemple, “Morfosintaxi computacional”.
Pel que fa a les classes, el que esperava era el que es fa sempre, teoria en una sessió, i pràctica en el seminari. No obstant això, després de la primera classe “teòrica” en la qual se’ns va presentar l’assignatura, em va semblar molt bé, tot i que em faci molta peresa, les idees de la creació d’un blog com a diari personal de l’assignatura o del treball en grup a partir d’una wiki.